dimecres, 8 de febrer del 2012

Les mènsules de l’església de Sant Vicenç

 La Mènsula és un element arquitectònic la funció principal de la qual és la sustentació, sol ser una peça sortint amb més volada que no alçada.

1ª dreta: Representació figurada d’un cap humà, on podem distingir els trets facials, els cabells i la barba. Els ulls són grossos, de forma ametllada, el nas és llarg i ample i la boca s’amaga entre la barba, que es prolonga fins els cabells repartits simètricament per mitjà d’una clenxa, a banda i banda del rostre.


2ª: Motiu vegetal, una única fulla lanceolada amb un relleu molt pla que s’adapta a la superfície inclinada de la mènsula. Aquesta fulla és dividida per un nervi central, del qual neixen diverses nervacions més petites.



3ª: Reprodueix també un motiu vegetal, que imita una derivació de fulles d’acant similars a les que hi ha a la pica baptismal de l’església de Sant Feliu de Beuda. Aquest element de comparació permet d’establir aproximacions estilístiques entre aquesta pica i aquestes mènsules. (la fulla d’acant, es representa en els capitells corintis, l’art grec i romà el reprodueixen cultivat i els artistes medievals el reprodueixen silvestre, més espinós i arriçat. Les fulles d’acant simbolitzen les arts o l’amor per les arts, en el cristianisme són signe de dolor i càstic.
 


4ª i 5ª: Les dues últimes mènsules mostren uns motius figurats. En primer lloc és representada una figura d’atalant i després apareix la figura d’un àngel que té les ales desplegades i un llibre a les mans.  (Atalant o Atlas, gegant que segons Homer aguantava les columnes que separaven el cel de la terra)
Probablement, la decoració de les mènsules és obra del segle XII, moment que correspon a la construcció del temple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada