Situada a Llorençà al costat de l’antic camí de Besalú va ser
edificada al segle XVII,fou renovada i allargada l’any 1669.
A començaments del
segle XX la capella es va restaurar amb donatius dels fidels de Besalú, Maià,
Dosquers, Lligordà i Segueró. Els Noguer de Segueró hi contribuïren regalant
l’altar d’alabastre de Beuda. El 9 de setembre de 1904 es va celebrar la missa,
després de la qual es va iniciar la restauració, enderrocant tot l’edifici
excepte l’absis.
A la façana, la porta adovellada i una finestra, teulada a dues aigües i petit campanar d’espadanya o cadireta.
L’any 1988 es va fer una nova
restauració donat que estava força malmesa. Si feu la teulada nova i a tot el voltant de les parets exteriors es va fer una vorera per tal d’evitar les humitats que es filtraven a l’interior. Contribuïren al finançament de les obres el bisbat de Girona, l’Ajuntament de Maià, el poble i l’associació Amics de Sant Felicià.
HISTÒRIA:
L’any
977 en plena època d’aprovisionament de relíquies per part dels monestirs i les
grans ciutats, es va fundar a Besalú el monestir de Sant Pere; l’any següent,
el comte-bisbe Miró Bonfill (928-984)la confirmava, ampliava les donacions i
donava la propietat del cenobi a Sant Pere de Roma. Aquestes gestions amb Roma
li van valer aconseguir, entre d’altres privilegis, la possessió dels dos “cossos sants”.
Manel
Galimany, a la Catalunya romànica, relata com “els bons oficis
de Miró feren que fos tralladat al monestir, tal com s’esqueia a la seva
importàcia, “corpus venerandi martirs
nomine Primi, pro cuis intercessionibus omnipotens Deus multuis in eodem loco dignatus
est fieri virtibus”. Com diu el mateix autor, Prim i Felicià eren dos
màrtirs, morts durant la dominació romana, venerats fins aleshores a l’església
de Santa Maria D’Agen, a la
Gascunya francesa.
Tot
i que la tradició fixa l’origen de les relíquies a la població francesa d’Agen
és molt probable que no sigui res més que una llegenda. Antoni Vicent Domènec a
la seva Historia general de los santos y
varones ilustres en santidad del principado de Catalunya insisteix, a
principi del segle XVII, que són francesos; Pere de Ribadeseyra al Flos saqnctorum de las vidas de los santos escrit
a finals del segle XVIII, els situa a Roma i que el seu martiri va tenir lloc
l’any 386.
La
intensa relació del comte-bisbe amb la ciutat de Roma i el centre de l’Església
semblarien confirmar aquesta última suposició. Confirmaria aquesta versió que
Iacomo da Varazze. A la seva Llegenda
àuria, fa esment de dos germans, Prim i Felicià, que haurien viscut en
temps dels emperadors Dioclecià i Maximià; aquests, segons aquesta versió, van
patir martiri, en no renegar de la seva fe cristiana, l’any 287. Louís Réaua
esmenta que, les relíquies de Sant Prim es conserven a la ciutat austríaca de
Salzburg. Encara més curiós, és que Joan Amades només fa esment de Sant Prim,
sense fer referència del seu germà, i evidentment el situa a Besalú.
El
trasllat d’aquestes relíquies, tal i com era costum a l’època, va ser embellit
amb una pietosa llegenda. Francesc Montsalvatge, a finals del segle XIX, fa
esment que els portadors de les urnes amb les relíquies sagrades, provinents
d’Agen, van aturar-se, assedegats i cansats, en un lloc de la parròquia de Maià
on havien d’esperar els seus convilatans per iniciar la processó d’entrada a
Besalú. Allà, diu Montsalvatge, van quedar profundament adormits i “quan es van
despertar van veure prop d’ells una font d’aigua saborosíssima, fresca com el
gel i transparent com el cristall”. Al costat de la font, en record del
prodigi, es va edificar una església, dedicada als dos sants.
Els
dos sants eren reclamats per solucionar diverses malalties, com la migranya o
el mal de queixals (en aquest cas calia tocar una peça dental de sant Prim
dipositada en un reliquiari); també eren tinguts per advocats contra les
pedregades.
Bisbat de Girona, documentació relacionada:
15 abril 1645.
Llicència als monjos de Besalú, per portar les relíquies de Sant Prim en processó a Sant Prim de Maià.
11 juny 1650
Llicència als jurats de Besalú, de fer processó a Sant Prim de Maià.
29 març 1654
Llicència a la confraria de Sant Prim i Felicià de Besalú de fer processó dins a Sant Prim de Maià, altra al'abat de Sant Pere de Besalú, f 82; semblants per l'any 1655, f 114 i 142; per l'any 1656
16 abril 1659
Llicència a les parròquies de la baronia de Vilademuls, de fer processó al Collell, a Sant Llorenç de la Muga per anar a Sant Aniol d'Aguja, f 101; a Besalú per anar a Sant Prim de Maià.
24 març 1663
Llicència a Sant Pere de Besalú, de fer processó a Sant Prim de Maià, ; pel 1664, f 113v.
31 març 1668
Llicència a Besalú de fer processó a Sant Prim de Maià, igualment es concedí a Saus d'anar a Gràcia d'Empúries i a Cistella d'anar al Mont.
5 abril 1670
Llicència a Besalú de fer processó a Sant Prim de Maià.
Bisbat de Girona, documentació relacionada:
15 abril 1645.
Llicència als monjos de Besalú, per portar les relíquies de Sant Prim en processó a Sant Prim de Maià.
11 juny 1650
Llicència als jurats de Besalú, de fer processó a Sant Prim de Maià.
29 març 1654
Llicència a la confraria de Sant Prim i Felicià de Besalú de fer processó dins a Sant Prim de Maià, altra al'abat de Sant Pere de Besalú, f 82; semblants per l'any 1655, f 114 i 142; per l'any 1656
16 abril 1659
Llicència a les parròquies de la baronia de Vilademuls, de fer processó al Collell, a Sant Llorenç de la Muga per anar a Sant Aniol d'Aguja, f 101; a Besalú per anar a Sant Prim de Maià.
24 març 1663
Llicència a Sant Pere de Besalú, de fer processó a Sant Prim de Maià, ; pel 1664, f 113v.
31 març 1668
Llicència a Besalú de fer processó a Sant Prim de Maià, igualment es concedí a Saus d'anar a Gràcia d'Empúries i a Cistella d'anar al Mont.
5 abril 1670
Llicència a Besalú de fer processó a Sant Prim de Maià.
Fons
documentals:
Els
pobles gironins, festes, història, costums i tradicions VI La comarca de la Garrotxa, Maruja Arnau i
Guerola
Catalunya
romànica, Manel Galimany
El
reliquiari, Joan Arimany Juventeny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada